TREBALL FILOSOFIA
L'entrevistada d'aquest treball serà la meva
padrina Maria (Maria Ripoll Garau) nascuda el 15 de maig del 1928. És
porrerenca i el seu oncle fou Climent Garau Juan, l'últim batlle de
Porreres de la República. Així que va viure un poc la República
(tot i que era molt petita li va afectar, ja que va perdre la seva
figura paterna, el seu oncle afusellat, ja que el seu pare va fugir
quan va néixer ella). Això ens donarà una perspectiva de com van
ser els afusellaments al cementiri de Porreres (així com els van
venir a cercar, com s'intentaren amagar,etc.), ja que la història
sempre l'escriuen els vencedors (tot i que a Porreres ja s'han escrit
un parell de llibres sobre el tema com Climent Garau Juan
(1897-1936) ENTRE EL PINZELL I LA VARA,
on la meva padrina hi va col·laborar molt per la qual cosa alguna de
les frases que apareixin en aquest treball poden ser de les del
llibre). A més d'haver viscut aquesta època, com és
evident, ha viscut fins a l'actualitat; així podrà fer una
comparativa sobre quina època ha estat millor i no ens haurem de
remetre a la frase feta de “qualsevol temps passat fou millor”.
Amb això, ja us podeu imaginar que serà de tendència republicana.
Aquí abaix us deix l'entrevista:
REFLEXIÓ SOBRE L'ENTREVISTA
Es veu en l'inici de l'entrevista que la guerra era
considerada una broma per les classe allunyades del coneixement, però
sèria pels qui tenien el poder que ja s'amagaren. Hi hagué intents
de fugida (alguns amb èxit i altres no). Els germans de la mare de
la padrina s'amagaren juntament amb el batlle de Montuiri, però
confiaren que seria un període curt i no sortiren de Mallorca. Quan
vulgueren sortir fou massa tard i els falangistes els agafaren i els
dugueren a Palma, on foren afusellats. Molts foren morts per les
denúncies de veïns (enveja?, maldat?, falta d'empatia?).
La guerra comportà un gran canvi en la societat,
ja que el menjar mancava i s'havia de repartir (mentalitat comunista
aplicada pels de dretes, però no era un repartiment equitatiu ja que
els falangistes sempre en tenien més). Amb els anys es va anar
recuperant l'economia, que en aquest temps es basava en el sector
primari (qui ho diria ara, en la societat basada en el terciari i
rendia encara que no hi hagués enginyers agrònoms ni la maquinària
existent actualment), però hi havia fam perquè els falangistes es
quedaven amb la majoria del menjar i les classes baixes sofrien i,
encara que el produïen, no podrien disfrutar del menjar.
Respecte al català, no afectà massa més que res
perquè la gent tenia molta por a xerrar (l'anècdota contada que una
dona alçà un garrot a un avió d'en Franco i la ficaren a la
presó). Els símbols franquistes no es pot saber amb certesa, ja que
el poder exercia una repressió sobre tot el que no era del seu agrat
i la gent callava per por a les represàlies (i encara hi ha fatxes a
favor de la dictadura, aquest enllaç explica aquesta teoria:
http://www.eldragondehipatia.com/articulos/los-de-derechas-son-menos-inteligentes-que-los-de-izquierdas/).
L'escola, com que no era obligatòria, fomentava
que la gent no adquirís els coneixements necessaris i així la gent
no es demanava el perquè de les coses i no protestava. Però això
és una de les causes de la situació actual del país en què la
gent no està suficientment preparada, ja que és una roda i si les
persones que s'han de preparar per ensenyar la feina als altres no
estan suficientment qualificades fa que el nivell baixi i que cada
vegada sigui més difícil tenir persones altament qualificades
comparades amb les d'altres països.
També apareix el tema dels insults per ser
comunistes (això encara segueix així actualment: un amic que tenc
els EEUU, “el país més lliure del món” segons Noam Chomsky, el
van treure de classe només per dir, sí DIR, que tenia un amic
comunista prosoviètic. Sí, una anècdota, però es veu que això
avui encara continua passant). Però la gent va començar a tenir un
poc d'empatia a partir de l'enviament de la gent al front.
No es pot considerar que l'economia fos massa bona,
ja que l'arribada dels electrodomèstics i televisors fou més
tardana que a altres països (la situació hagués estat més bona si
hagués continuat la República? Aprofit que avui és 82è aniversari
de la República per a reinvindicar-la.). No fou fins als 60 que
arribaren i només per una sèrie de famílies benestants.
El pas als anys 60, on el turisme augmentà, no es
notà en excés a la part forana, però si que hi hagué algun canvi
en els vehicles (trens, autobusos, etc.), encara que la font
d'ingressos principal seguia essent l'agricultura on s'aprofitava tot
(al contraria que ara).
En els anys de caiguda de la dictadura i de
transició a la democràcia (anys 70 i 80), el canvi no fou massa
notori perquè la gent seguia callant. Però hi hagué gent com en
Pere Capellà que començà a fer feina per la memòria històrica
(se n'ha fet molta feina, però encara se n'hauria de fer més perquè
ningú hauria de ser oblidat). En la transició a la democràcia i
amb l'arribada de la figura del rei, la cosa canvià un poc, però no
massa. L'únic que va canviar fou anar a votar, que simplement fou
anar a tirar la papereta. Aquí la gent ja se n'alegrà que el català
tornàs a ser oficial (ara el procés es duu a terme a l'inrevés).
Ara mateix tenim una crisi greu i ho deu ser perquè
en el 74 i el 80 n'hi hagué, però les persones que les varen viure
com la meva padrina pensen que aquesta ho és més (coses del
capitalisme, que necessita que hi hagi crisis per tal que el sistema
funcioni i una sèrie de “personatges” s'enriqueixin).
En aquesta època, es produí la retirada dels
símbols franquistes, que no molestà en excés als franquistes ja
que n'hi havia alguns que ja estaven cansats.
Les persones amb experiència manifesten que la
societat ha canviat molt. Ara hi ha més llibertat i la gent ja pot
expressar les seves opinion, tot i que ens estan intentant arrebatar
algunes de les nostres llibertat i els polítics comencen a passar de
les nostres opinions. En aquest temps, la família era molt més
important que ara i tenia un paper molt més important en la
societat.
La feina d'aquest temps era en condicions
infrahumanes. En els temps de la meva padrina, la feina es basava
principalment en el camp. Es treballava en condicions infrahumanes,
sense contracte i amb jornades de treball inacabables. La gent
treballava a partir dels 12 anys i no els miraven prim (personalment
pens que durant l'estiu podríem anar a ajudar un poc a foravila els
joves i conrar alguns productes).
En aquest temps es produí una certa immigració de
persones des de la Península (“forasters”, però que s'han
integrat bé i ho han deixat de ser). Contrasta amb l'immigració que
va venir fa uns anys de persones del Marroc, de Xina, d'Índia,etc.
També es produí el fenomen de l'emigració de les
persones que ho havien perdut tot (a Porreres hi hagué uns
escarabats, que afectaren a la vinya) a països com Cuba o Argentina.
N'hi ha que han tornat, però d'altres no.
La gent es divertia amb molt menys que ara:
simplement feien balls i jocs, que amb el temps s'han anat perdent.
Les vervenes no hi havia el “vervena tour” actual, sinó que
només quedaven al seu poble.
No fou massa difícil adaptar-se als
electrodomèstics, ja que abans només s'utilitzava el foc provinent
de la llenya i s'anava més poc a poc. A més, les rentadores feren
que es netejàs la roba amb molta més facilitat. La gent es
desplaçava d'un poble a un altre amb el tren o amb el carro (estirat
per la somera: una animal que s'hauria de conservar).
Al 1910 la gent veié passar a Porreres el primer
cotxe i la gent sortí al carrer a observar-lo (l'anomenaren “carro
de foc”). Les bicicletes també eren escasses en la joventut de la
meva padrina (l'època que la marcà més per la mort del seu oncle i
la guerra). La gent es movia més caminant i acabava estant més al
seu poble. I si no, carro.
No hi havia massa diferència en l'ensenyament,
però els al·lots ho deixaven molt prest. La disciplina ha canviat
molt: abans n'hi havia massa, ara jo pens que està bé (sempre hi ha
algunes ovelles negres irrespetuoses, però aquest nombre de persones
cada vegada augmentaven més) i els pares comandaven més. Abans la
gent era molt més religiosa que ara i anava a missa per quedar bé
moltes vegades (no l'entenien perquè eren en llatí). Ara anar a
missa queda com a malament; al contrari que abans.
En conclusió, com es pot veure la meva padrina es
recorda més de les coses que l'han marcat: la guerra civil i la mort
del seu oncle. Així podem dir que la gent s'enrecorda de les coses
impactants per molt de temps que hagi passat.
